#26J No ens fareu callar

Arribem d’hora a la plaça i veiem que al balcó de la Generalitat hi penja una pancarta de banda a banda amb el dret número 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans: llibertat d’opinió i expressió. Aquest és un dels drets que hem vingut a exercir les feministes i ens alegra pensar que la màxima institució de govern ens protegeix, proclamant-lo des del balcó a mode de recordatori, tot i que el nou president es decanti per titllar-nos de cossos menstruants. Entenem, doncs, que la nostra opinió mereix el mateix respecte que la seva. Despleguem les nostres pancartes, tal com ho estan fent moltes companyes de 19 ciutats més de tot l’Estat al mateix moment: A Favor de l’agenda feminista i Contra les lleis trans. També despleguem una altra pancarta que reclama una vida lliure, digna i segura per a totes les nenes i dones del món.

El moment és emocionant, la primera trobada presencial amb moltes companyes d’arreu de Catalunya després de més d’un any de confinament. Amb algunes, és la primera vegada que ens veiem. Ens avisem de les dosis de les vacunes si ja en portem, però no podem refrenar-nos i ens abracem. Tot i el temor que ens acompanya per les amenaces que hem estat rebent tota la setmana i de les que hem alertat reiteradament les autoritats, la presència de Mossos ens tranquil·litza. Ens identifiquem, la concentració és autoritzada, tot és correcte.

També ens acompanya la indignació. Sabem que les autoritats han valorat finalment augmentar la dotació amb antiavalots. Sí, més de cent anys després que les sufragistes s’arrisquessin arreu per reclamar ser considerades ciutadanes, i més de quaranta després de la dictadura que va reprimir i torturar les lluitadores feministes, hem de patir per exercir els nostres drets. Ara, una vegada més, ens toca a nosaltres. A les que vam néixer sota el franquisme i a les nostres filles i netes. I també els toca als homes progressistes que ens venen a donar suport, en un segon pla.

Repartim fullets on recordem una vegada més l’agenda feminista, que avança tan lentament i que costa tant protegir dels retrocessos de la reacció cada vegada que s’assoleixen avenços. L’agenda feminista, sí. La vella lluita per l’emancipació de les dones i nenes del món de tota forma d’opressió, per l’alliberament de tota forma de violència i explotació de la humanitat basada en el sexe. No som mercaderies al servei dels desitjos dels homes i del capital. El feminisme és el moviment més universalista de la història: no serem lliures totes mentre hi hagi una dona sotmesa, com deia Audre Lorde. El meu pare ho entenia perfectament i no tenia estudis.

Expliquem perquè protestem contra les noves lleis inspirades en la subjectivitat i el desig, que esborren el sexe de l’ordenament jurídic i converteixen en paper mullat les polítiques d’igualtat per contrarestar les enormes desigualtats materials i simbòliques que afecten les dones i atempten contra el lliure desenvolupament de la infància. Expliquem que la “llei trans” que vol aprovar el govern serà l’estocada final que se sumarà a les 44 lleis “trans” autonòmiques que ja estan tenint efectes perversos i criminals… Entre moltes altres pancartes amb lemes que conformen el nostre ideari crític, llegim amb veus fermes el mateix Manifest que també estan llegint simultàniament a València, Palma, Gasteiz, Santiago, Madrid, Múrcia, Salamanca, Toledo, Càceres, Màlaga, Cadis, Sevilla, Almeria, Ferrol, Ponferrada, Tenerife, Las Palmas, Sant Vicent del Raspeig, Gijón… Per arribar a aquestes concentracions hem fet molta feina, totes a una, cadascuna fent allò que sap fer millor, encoratjant-nos les unes a les altres i veient, meravellades, com tantes, tantes, tantes dones joves s’estan movent, valentes, malgrat l’escarni, la tergiversació i la por.

A partir d’aquell moment, tot es precipita. Els contra manifestants “transactivistes”, una barreja de coneguts individus violents i noies i nois joves, educats en l’antipolítica postmoderna que ha normalitzat l’agressió contra la discrepància i l’ha sumada a la mil·lenària violència contra les dones, estan a punt de trencar el cordó dels antiavalots i irrompre contra les feministes concentrades a la plaça. Soroll eixordador per intimidar i silenciar, assenyalaments i crits amenaçadors, individus de dos metres lluint samarretes que si exhibissin lemes incitant a matar qualsevol grup social estarien completament prohibides i ells degudament detinguts… Responem fent el símbol feminista amb les mans i cridem que no tenim por. De fet, no n’hauríem de tenir en absolut! On és l’Estat de dret?

Però els Mossos ens venen a demanar que ens retirem i desallotgem la plaça, tot i que falten més de quaranta minuts del temps que tenim autoritzat en el permís, perquè no es veuen capaços de contenir els contra manifestants violents i garantir la nostra integritat física. També ens demanen que no els provoquem! A partir d’aquell moment, i per responsabilitat, les companyes de seguretat de l’organització s’esforcen a recollir de pressa i demanar tothom que marxi. Ho fem, tot i que el final no pot ser més agredolç: a una companya de Múrcia l’han hagut de dur a l’hospital. Però hem fet tot el que teníem previst i ens hem de felicitar perquè ha estat un èxit. Perquè ens tenim com no ens teníem feia temps: hem reaccionat, traïdes pels governs que s’omplen la boca de feminisme(s).

Tot això que explico aquí no ho heu sabut pels mitjans. No ho heu llegit a cap diari, ni d’aquells que reben subvencions de diners públics. No ho heu vist ni sentit a les notícies de de TV3 ni de Catalunya Ràdio, els mitjans que també són de totes les ciutadanes que ens hem manifestat. Per què? Doncs perquè no ha vingut cap diari, radio ni televisió de tots els que hem convocat. I aquesta és l’agressió que fa més mal, l’hereva de la cacera de bruixes, la mofa i el silenci còmplice. Fa molt temps que les feministes no tenim veu al debat públic a Catalunya, un indicador més de la baixíssima qualitat democràtica que patim.

No faré l’esforç inútil d’enviar aquest text a cap diari, ja n’hem tingut prou d’humiliacions en el darrer any. Les xarxes, però, faran la seva màgia i aquells que ens menysteniu i amenaceu #NoEnsFareuCallar.

https://feministes.cat/blog/comunicat-organitzacions-convocants-26j-catalunya

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s